Aquest diumenge vaig estar a la mani de Girona contra la MAT . Va ser una autèntica demostració de força on es va deixar clar que és el que en pensen els catalans del projecte de l’UE de construir una línia de molt alta tensió que creui els Pirineus destruint el territori. En aquest cas, rebem per part dels dos imperis que ens ocupen (Espanya i França), per això mateix considero que un dels aspectes més positius de la protesta va ser l’esperit d’agermanament amb els catalans del nord, doncs una bona part dels 18.000 assistents (en alguns mitjans es calcula que uns 3.000) venien de l’altre banda de la frontera imposada.

No podem permetre que se’ns assigni un model energètic, territorial i econòmic des dels despatxos de Paris i Madrid. No ens cansarem mai de reivindicar-ho, per sobre de partits polítics mesells (no va venir cap dels grans partits a la mani) i de dirigents covards (per descomptat tampoc n’hi vaig veure cap).

Un cop més pretenen ferir el territori, de fet ja han començat les obres. Un cop més arraconen la veu del poble català, com van fer a la Cerdanya, com faran al Cabanyal, com a l’Horta valenciana, com al Tunèl de Bracons, com a la Vall Fosca, com a l’Ebre, com a l’Empordà…

Digueu-me optimista però després de veure el de diumenge em ve al cap un fragment d’una cançó d’Opció K-95…

Ara mateix, ara i aquí Mai hem estat tan units. O ara o mai, victòria o mort. Aquest és el nostre esperit.